ENTREVISTA A RAMON MOLINER

AUDIO:http://mhznet.myvnc.com/template/erm.mp3

ENTREVISTA A RAMON MOLINER (Consell Comarcal de Cerdanya)

N: Avui dilluns 14 de desembre parlo amb en Ramon Moliner, president del Consell Comarcal i alcalde d’Alp.

La meva primera pregunta és des de quan forma part del Consell General de Cerdanya, la reunió d'alcaldes.

R: Consell Comarcal de Cerdanya?

N: No, General, és a dir, el conjunt d'alcaldes de Cerdanya, tan de l'Alta com de la Baixa. No sé si sap al que em refereixo...

R: Sí, ja sé.

N: És a dir, des de quan és alcalde?

R: Sóc alcalde des del 2011, aquesta última legislatura.

N: Coneix projectes anteriors al seu mandat, és a dir, abans del 2011?

R: Si

N: Quins són?

R: En projectes transfronterers ja fa anys que hi ha col·laboració, justament perquè la Cerdanya és una comarca que la frontera és un fet totalment artificial: és una única vall i, per tant, col·laborar és fàcil. Fa anys que es va començar a col·laborar amb els programes INTERREG (els que proporcionen finançament per projectes comuns). Es va començar a fer una ruta del romànic per tota la zona de la Cerdanya francesa, però que anava més amunt (arribava gairebé fins Perpinyà), tot el que és Cerdanya i l’Alt Urgell. Consistia en fer una ruta d’ermites romàniques. Es va fer un material escrit (llibres i fulletons) i també, enmig de les esglésies, es van fer uns panells que dibuixaven la planta .

Després, en una altra edició, es va fer un projecte que tractava un estudi de viabilitat d'un possible escorxador transfronterer i un hospital transfronterer. En la següent edició aquests projectes es van portar a la pràctica: l'hospital ja està funcionant i l'escorxador està molt avançat en quant a la seva construcció.

E: Jo sé que de l'escorxador s'encarrega Ur, si no m'equivoco...

R: Està situat en el municipi d'Ur i l'hospital està al municipi de Puigcerdà.

(Parla per telèfon)

N: Sobre l'escorxador, jo havia escoltat rumors que s'havia cancel·lat el projecte.

R: No. El que passa és... És cert que el tema de les dificultats econòmiques per part de les administracions fa que vagi més lent del que voldríem però va...

N: Tirarà endavant.

E: Si, si.

N: Bé, el primer projecte on vostè va col·laborar activament, quin seria?

R: Com a president del Consell Comarcal, diríem que en projectes transfronterers encara no he participat en cap perquè tots els que hi ha estan vius. La propera convocatòria de fons INTERREG o POCTEFA, que ens ha de permetre fer coses noves, encara no s'ha convocat. Per tant, com a president no n’he encetat cap, però com a gerent sí que hi havia participat. Per exemple en la ruta romànica i en un altre que es deia contracte de riu: projecte que consistia en fer una auditoria al voltant del riu Segre (riu transfronterer). També vaig participar en altres de temes relacionats amb l'aigua  i, finalment, el que hem dit de l'escorxador i l'hospital.

N: Sobre l'hospital, que n’opina? Creu que podrà tirar endavant, hi ha bones expectatives, ha tingut bona acollida?

R: Si. Està clar que totes les coses noves costen de fer. En aquest cas, un hospital transfronterer era la primera vegada que se’n feia un i és normal que apareguin dificultats, però també n’apareixerien si fos un hospital nou que no fos transfronterer. En aquest cas hi pot haver alguna cosa afegida perquè hi ha metges d’ambdues bandes. Això no vol dir que treballin de forma diferent, però hi ha protocols diferents, problemes amb l’idioma... Bé, amb bona voluntat tot això es supera. Al cap d’uns mesos de funcionament tot va agafant el seu ritme normal i serà una instal·lació que funcionarà, està clar.

N: D’altra banda, quina és la seva opinió respecte la Diada? Clar, va començar sent un esdeveniment reivindicatiu i festiu i ara coincideix també amb la reunió d’alcaldes.

R:  Bé, les reunions d‘alcaldes són un acte més de la Diada. Ja des del principi va ser un dia de retrobament de les dues Cerdanyes i un dia festiu en comú, però, tot i no estar pautat, també es produïen reunions d’alcaldes. A partir d’un cert moment es decideix institucionalitzar-ho i es preveu un espai del dia per parlar d’assumptes comuns, el que s’ha anat treballant durant l’any i de projectes futurs: és un moment de debat.

N: Les reunions només es produeixen el dia de la Diada o se’n fan més al llarg de l’any?

R: Aquell dia expressament estem convocats tots els alcaldes per assistir-hi, però la resta de l’any també es fan trobades sobre temes comuns. Aquestes reunions potser són de menys gent, perquè aquell dia la voluntat és que hi siguin tots els alcaldes. Per tant, al llarg de l’any hi ha certs moments en que ens trobem, a vegades amb un sol alcalde per tractar temes concrets (depuradora, sèquia...) o amb diversos per parlar de projectes com l’escorxador... Hi ha bona comunicació, una relació molt fluïda entre les dues Cerdanyes.

N: Quin idioma es sol parlar?

R: Predomina el català, però si algú necessita parlar en francès no hi ha cap problema. Es va canviant.

N: Els projectes que proposen a les reunions els alcaldes de l’Alta i la Baixa Cerdanya són semblants? Tenen els mateixos interessos?

R: Com que compartim un mateix territori, els temes que es proposen solen ser comuns. Per exemple, com que compartim un riu i a ambdues bandes ens interessa que les aigües estiguin netes, existeix la depuradora  de Puigcerdà que també depura les aigües d’Angoustrine, Bourg-Madame, Dorres... Això ens permet afrontar un problema comú.

N: A part del Consell Comarcal, la Communauté des Communes i l’associació d’alcaldes, hi ha alguna institució que sigui extraoficial? Jo conec l’Institut d’Estudis Ceretans i el Grup de Recerca. En podria dir algun més?

R: L’Institut té una branca a la banda francesa i, a més, existeixen Amics de Cerdanya, corals, associacions d’empresaris... També tenim una entitat comuna que està creada entre el Consell Comarcal i la Communauté des Communes: una AECT. Aquest ja és un organisme transfronterer de per sí que s’encarrega de presentar nous projectes de cooperació.

N: Sé que existeix un projecte sobre un fulletó de patrimoni cultural de la Cerdanya i un altre d’integració laboral. A part d’aquests, en coneix algun altre de rellevant?

R: A causa de la crisi, es va proposar unir l’oferta d’ambdós costats en l’àmbit de la promoció turística. S’hi va començar a treballar i ja s’ha fet material turístic, com per exemple un fulletó de rutes per la Cerdanya o el que has comentat de patrimoni cultural. Arrel d’això han sortit coses noves: cooperacions en temes de formació sanitària, de medi ambient (biomassa)...

Aquí ho natural és col·laborar, si anteriorment no es feia era perquè la  força dels Estats no ho permetia. La Unió Europea ha permès fomentar les cooperacions a nivell de legislació, de mitjans... 

N:  D’altra banda, sap quelcom sobre el BATXI-BAC?

R: D’això se n’ha parlat. Es creu favorable per la comarca l’existència d’un Batxillerat comú que tingués la doble titulació. Això, a nivell d’idioma, permetria que s’acabés coneixent el català, el castellà i també el francès. És una idea que està allà i que si mai es té l’ocasió de fer-ho, doncs es potenciarà. És veritat que a vegades com a idioma estranger es tendeix cap a l’anglès, però em de tenir en compte que tenim uns veïns francesos. El que ens preocupa és que un ciutadà de Puigcerdà per comunicar-se amb un de Bourg-Madame hagi de recórrer a l’anglès.

N: A part de la sanitat, amb l’hospital, i l’educació, si es pogués impulsar el BATXI-BAC,  en quins altres àmbits creu que hauria d’avançar la cooperació?

R: Turisme, tot i que no hem d’avançar perquè ja estem fent coses. Bé, el que et deia abans, les quatre potes bases de la col·laboració són salut/sanitat, aprofitament forestal, medi ambient i turisme.

N: Doncs, si vol afegir alguna cosa que jo potser no li hagi donat gaire importància...?

R: Em sembla que ho hem repassat una mica tot.

N: Doncs bé. Gràcies pel temps, per l’acollida i la informació.

R: Que vagi molt bé.