ENTREVISTA A
ALBERT PIÑEIRA (Ajuntament de Puigcerdà)
N: Avui dia 6 d’octubre del 2014 em reuneixo amb el senyor
Albert Piñeira i Brosel, actual alcalde
de Puigcerdà. Si m’equivoco corregeixi’m. Vostè va néixer a Puigcerdà, té 34
anys, va estudiar ciències polítiques i administració a la Universitat Pompeu
Fabra, és militant de Convergència i Unió i alcalde de Puigcerdà des del juny
de 2011.
A: Després també sóc diputat a la Diputació de Girona des
del 2007 i vaig fer una altra llicenciatura que es diu ciències del treball.
N: Des d’aquesta perspectiva de treballador de la
Generalitat, va poder apreciar algun interès per part de la població cap a la
col·laboració amb França?
A: En l’àmbit de la cooperació
transfronterera fa anys que existeixen temes de col·laboració. Te’ls anomeno i
si vols després em preguntes. Nosaltres, iniciatives en matèria de cooperació
transfronterera o coses en que ens relacionem els dos estats en tenim varies a
la Cerdanya.
La primera és l’aigua de Puigcerdà:
l’aigua ve de més amunt de la Tour de Querol (França) a través d’un canal
anomenat Canal Internacional de Puigcerdà, que el propietari és l’Ajuntament de
Puigcerdà. A més existeix una comissió (Comissió Administrativa del Canal
Internacional de Puigcerdà) formada per sis persones (la meitat del cantó
català i l’altra meitat del cantó francès). El president d’aquest ens és
l’alcalde de Puigcerdà, però també té un gerent francès, que un any és
l’alcalde d’Enveitg i l’altre l’alcalde de la Tour de Querol, i dos regants per
cada banda.
Un altra cosa amb la que ens
relacionem és la depuradora. A la depuradora de Puigcerdà (l’EDAR del barri de
Sant Julià) hi depura les aigües també el municipi de Bourg-Madame.
Des de fa anys, qui fa d’alcalde fa
també de president de la Fundació Hospital de Puigcerdà. A l’antic hospital
teníem des del 2003 un conveni amb l’hospital Sant Jean de Perpignan en virtut
del qual els/les pacients podien venir a Puigcerdà per dos àmbits de l’atenció
sanitària: les urgències i els parts. El sistema era que ells venien aquí i
nosaltres els facturàvem la despesa a Assurance Maladie en funció del preu que
determinaven les tarifes. Ara el projecte de cooperació transfronterera més
important que s’ha desenvolupat mai, el de l’Hospital Transfronterer, comporta
un canvi: el pacients francesos a no venen a un hospital nostre sinó que
l’hospital és dels dos. Aquesta és la diferència, ja que abans venien a un
hospital nostre i els cobràvem pel servei que gastaven.
Altres projectes que s’han fet en
matèria de cooperació transfronterera estan orientats cap a l’inventari de
camins de muntanya. Ara tenim en ment projectes sobre integració ferroviària i
un altre d’integració social compartit entre CÀRITAS aquí i associacions
d’acció social al costat francès.
Fa un parell d’anys es van
desenvolupar unes iniciatives en matèria de promoció turística (la primera es
produí el 2012 i va ser una guia de 24 itineraris transfronterers editada per
l’Ajuntament de Puigcerdà, el Consell Comarcal i la Communauté des Communes).
La llista és llarga, hi ha molts exemples. Amb això el que vull dir és que la
cooperació transfronterera a la nostra comarca ve de lluny perquè, en
definitiva, som una unitat des del punt de vista geogràfic, cultural,
econòmic... Ara bé, no ho som des del punt de vista administratiu perquè estem
separats en dos estats des del Tractat dels Pirineus i, el cantó català, en
dues províncies. Això a forçat que ens hàgim d’entendre en molts temes, que al llarg del temps s’hagin produït
cooperacions transfrontereres i que les relacions que abans es produïen a
nivell ciutadà s’hagin estès fins l’àmbit de les administracions.
N: Llavors, de tots aquests projectes que m’ha dit n’hi ha
alguns que són anteriors al teu mandat, no?
A: Exacte. Per exemple l’hospital, el projecte d’acció
social i la guia de senderisme són d’aquest mandat.
N: Quin va ser el primer projecte on va intervenir?
A: Van ser els de promoció turística i el de l’hospital, que
ja estava començat. Ara n’estem desenvolupant un altre: una guia de patrimoni
cultural amb 20 rutes que recolliran l’oferta d‘ambdues bandes en matèria de
patrimoni històrico-artístic (esglésies, ermites, castells, museus...). La idea
és que totes les Oficines de Turisme de la comarca tinguin, per àmbits temàtics,
publicacions conjuntes de tota la comarca.
N: Gràcies a la presentació que es va fer el 20 de setembre
per la 32ena Diada de Cerdanya tinc prou informació del nou hospital, però
m’agradaria que fes cinc cèntims de la seva experiència en el desenvolupament
del projecte tan sobre les dificultats
com les expectatives.
A: Del projecte d’un hospital transfronterer se’n va
començar a parlar als anys 90, però s’hi va començat a treballar fa deu anys.
Resumint molt l’Hospital és un projecte de cooperació transfronterera en
matèria sanitària; és un projecte sanitari compartit més que la construcció
d’un edifici. M’explico: la construcció d’un edifici és molt important, però en
el cas d’aquest hospital només afecta a la dimensió. Aquí el que és singular és
el fet de fer un projecte sanitari compartit. L’organisme que gestiona tot això
es diu Agrupació Territorial de Cooperació Transfronterera Hospital –Cerdanya
(AECT-HC). Una AECT és una persona jurídica que agrupa tan les administracions
d’un costat com les administracions de l’altre. Llavors hi ha un consell
d’administració on el 60% dels membres són de la part catalana i el 40% de la
francesa. L’Hospital funciona amb un pressupost (un 60% aportat per la sanitat
catalana i un 40% per la sanitat francesa). La seva construcció ha costat
41.000.000€ d’on 30.000.000 han estat per la construcció i 11.000.000€ per
l’equipament. Aquí el finançament sempre ha estat igual: 60% la part catalana i
40% la part francesa.
N: Perquè no són del 50%-50%?
A: Ara t’ho explico, només
un incís. De la part de la construcció el 60% són fons europeus i el 40% és el que s’ha
repartit 60%-40%. De la part d’equipament , no hi ha finançament europeu i s’ha
fet la proporció 60%-40%.
Perquè la proporció 60%-40% i no
50%-50%? Això respon a la proporció de la població. Al nou hospital s’atendran
aproximadament uns 33.000 habitants més els que vinguin els caps de setmana i
festius, però de la població resident el
60% aproximadament són de la Baixa Cerdanya i el 40% de l’Alta Cerdanya. Per
tant aproximadament el 60% dels pacients seran de la part catalana i el 40% de
la francesa. Així s’han aplicat els percentatges al finançament.
També hi haurà equips mixtos,
professionals d’un costat i de l’altre. La idea és que a la llarga hi hagi un
60% del personal de la part catalana i el 40% restant de la part francesa. Ara
això no és així, sinó que n’hi ha més de la part catalana perquè aquí ja hi
havia un hospital i tot el personal prové d’aquest. La Fundació Hospital de Puigcerdà
té 3 potes: la primària, la residència i l’atenció especialitzada. Aquesta
darrera és la que s’ha traslladat al nou hospital i nosaltres continuem tenint
la nostra residència i la nostra primària. El personal que estava treballant a
la Fundació Hospital de Puigcerdà, l’hem traslladat tot cap allà, que són 147
persones. Per tant, de les 170 persones que són ara, 147 provenen de l’antic
hospital. Això vol dir que el gruix de personal és principalment català, però
esperem que en el futur els pacients francesos vinguin aquí i que el personal
aconsegueixi la proporció 60%-40%. Aquest és el percentatge que es va
respectant sempre, tot i que en el consell d’administració els acords
importants no es prenen per votació de la meitat+1, sinó per majoria qualificada
ja que sinó la part catalana sempre podria imposar la seva opinió.
La singularitat del projecte no està
en la construcció d’un edifici, sinó en fer un projecte sanitari compartit,
integrar dos sistemes sanitaris en un. Hi ha dos models sanitaris al món: els
sistemes nacionals de salut i els sistemes de seguretat social. Nosaltres
utilitzem el primer i ells el segon, és a dir, ells poden triar el centre on
van i nosaltres no (el tenim assignat). També tenim dues administracions
públiques diferents (a Espanya la sanitat està descentralitzada mentre que a
França no, és un model centralitzat), dos carteres de serveis diferents, dos
marcs jurídics diferents... Trobem diferències culturals i lingüístiques, la
qual cosa comporta que s’hagi de garantir que a cadascú el puguin atendre en la
seva llengua.
N: Llavors això ha suposat que els catalans necessitessin un
nivell de francès o a l’inrevés?
A: El que garanteix
l’hospital és que a tu t’atendran en la teva llengua, que no vol dir que el que
treballa allà hagi de saber català, castellà i francès. Això vol dir que hi ha
d’haver professionals d’un costat i de l’altre. Nosaltres, des de la Fundació
Hospital de Puigcerdà vam oferir una formació en francès mentre que en el
costat francès potser han anat una mica més endarrerits en aquest sentit.
En definitiva, s’han integrat dos
sistemes de tot en un. També hi havia moltes diferències culturals i d’altres
tipus (cuina, horaris, tuteig...).
L’AECT s’encarrega de més coses a
part de l’hospital. L’AECT té 3 potes: el transfronterer, el Pole Santé (centre
geriàtric d’Err) i Pole Pediatrique. El cas de l’hospital ha estat un procés
llarg i difícil perquè mai se n’havia fet cap a la Unió Europea, no hi havia
cap model a copiar i tot s’havia de fer nou. Per tant, s’havien de trobar noves
solucions, la qual cosa ha causat incerteses, però globalment s’ha pogut
resoldre tot. Així guanyem un centre sanitari més modern, gran i ben equipat,
que ofereix més serveis i que ha tingut finançament europeu. Hem fet un
projecte pioner a Europa que segur que copiaran.
Com a dificultats... Posar en marxa
un hospital sempre és molt difícil i si és transfronterer encara més.
N: Tot i aquests inconvenients, hi ha bones expectatives?
A: Sí. D’una banda esperem que en converteixi en un centre
sanitari referent en medicina de l’esport i de muntanya. De l’altra serà més
fàcil contractar personal de fora ja que se’n sentiran més atrets. Després de
tot, ha estat complicat i difícil, però crec que s’ha pogut resoldre bé.
N: El projecte de transport per arribar a l’hospital afecta
tan a l’Alta com la Baixa Cerdanya?
A: Hi ha tres coses aquí. Primer, els autocars de l’Alzina
ja tenen una parada a l’hospital. Segon, l’Ajuntament de Puigcerdà traurà un
sistema de transport urbà que permetrà connectar el centre del poble amb
l’hospital. Tercer, seria interessant que els autobusos del Consell General que
van fins a Perpinyà hi tinguessin una parada també.
N: Sobre l’escorxador, no sé si el projecte s’ha cancel·lat
o ha tirat endavant.
A: L’escorxador transfronterer és un projecte que s’estava
fent a Ur i te’n pot informar millor en Ramon Moliner. Sé que algun dia hi
haurà escorxador perquè els ajuntaments ja ens estem desfent dels municipals.
N: Segons tinc entès des del 1981 es celebra la Diada de
Cerdanya. Que n’opina d’aquesta festivitat, tan en l’àmbit recreatiu com
polític?
A: La Diada de Cerdanya la va crear l’Institut d’Estudis
Ceretans, concretament el seu fundador (Salvador Torrent Massip). El sentit
reivindicatiu de la Diada tenia més sentit en aquella època, quan no s’havien
desenvolupat tantes iniciatives de cooperació transfronterera com les actuals.
La Diada s’ha continuat celebrant mantenint la part reivindicativa i de defensa
de la unitat cerdana, però ara és sobretot una jornada de treball on ens reunim
tots els alcaldes per marcar les
estratègies i polítiques a desenvolupar aquell any. Amb el temps també a
esdevingut una jornada més lúdica i festiva.
N: El alcaldes formeu el Consell General de Cerdanya, no?
A: Sí, tot i que és un òrgan no oficial.
N: L’últim cop que us vau reunir va ser per la Diada?
A: Sí.
N: Només us reuniu una vegada a l’any?
A: Normalment sí perquè a la Baixa Cerdanya ja hi ha un
consell d’alcaldes, a l’Alta existeix la Communauté des Communes i hi ha una
AECT constituïda amb representants dels dos costats i que fa els tràmits
legals. El Consell General de Cerdanya és més simbòlic.
N: Quins temes debateu normalment?
A: Depèn de l’any. Per exemple aquest vam parlar bàsicament
de quatre capítols: mobilitat, acció social, cultura i promoció turística. Cada
anys canvien, se’n trien un o diversos al voltant dels quals pivota la Diada.
Ara bé, aquesta jornada és més per marcar objectius, estratègies, polítiques
públiques... Després ja hi ha el Consell Comarcal, la Communauté des Communes i
l’AECT. El Consell General de Cerdanya és més a nivell simbòlic, tot i que
també s’hi decideixen coses, però és més voluntarista.
N: S’hi fan propostes de projectes a les reunions?
A: Sí.
N: Hi ha diferències entre les propostes que fan els alcaldes
de l’Alta i la Baixa Cerdanya?
A: No perquè en consensua entre tots. Una de les altres
iniciatives que ha sortit aquest any i que vaig llançar jo fa un temps és la
creació d’un forfait únic per totes les estacions d’esquí de la Cerdanya, com
l’Alp 2500.
N: Quan feu la proposta d’un projecte, quin és el procés
perquè s’acabi duent a terme?
A: A l’Assemblea les coses no es voten, sinó que se’n parla
i es decideixen per consens. A partir d’aquí... Precisament aquesta va ser una
de les coses que jo vaig insistir molt aquest any, que hem de saber com portem
a la pràctica els acords un cop els hem decidit. Aquest any es va determinar
d’aconseguir-ho a través de les administracions constituïdes o, en casos
concrets, es decidiria quins municipis se n’encarreguen. Repeteixo, com que es
voluntarista, no hi ha un procediment reglat.
N: Actualment quins projectes existeixen?
A: Hi ha el projecte
d’acció social que estaria més vehiculat a la integració laboral a través de la
roba que es recull.
També hi ha el projecte de coordinació ferroviària per convertir Puigcerdà
en la ròtula dels Pirineus. Això vol dir que els trens catalans i francesos
haurien d’arribar aquí, hauria d’haver connexió d’horaris i tarifes i els trens
haurien d’enllaçar els uns amb els altres. En aquest cas s’han de posar d’acord
dues administracions públiques diferents i dos operadors diferents (el Service
Nationale de Chemins de Faire- SNCF per la banda francesa i la RENFE per
l’espanyola).
N: El de patrimoni n’és un altre d’emergent.
A: Bé, aquest està a punt de veure la llum.
N: Per dur a terme un projecte, quin seria l’organigrama a
seguir?
A: Depèn. Hi ha tres grans nivells d’administracions
públiques: l’estatal, l’autonòmica i la
local i cadascuna s’organitza en funció de la matèria i del territori. Llavors,
en funció de qui sigui la competència, es determina a qui li correspon
desenvolupar la iniciativa. No és una jerarquia, sinó que cadascú té les seves
competències i les exerceix com vol.
N: Personalment, en quins àmbits creu que cal fer més èmfasi
per a noves cooperacions?
A: Bé, una altra cosa on es treballa és el BATXI-BAC.
Resumint molt aquest projecte permetria que les alumnes que fessin la
secundària a l’institut de Puigcerdà, a banda del temari que tindrien, si
fessin una part de les matèries en llengua francesa i altres assignatures sobre
la cultura francesa, podrien acabar
tenint la doble titulació. BATXI-BAC és precisament la contracció de com es
diuen les dues secundàries a un costat i l’altre.
N: Això permetria als alumnes anar a una universitat a
França i Espanya, no?
A: Tindries la secundària francesa.
N: I aquest projecte està tirant endavant?
A: Sí. Nosaltres vam
començar a parlar-ne fa uns tres anys amb els serveis territorials
d’ensenyament a Girona, que també tenien interès en fer-ho. Ara es tractaria de
mirar si l’institut podria assumir-ho, que ja s’està fent, i de mirar si es té
suficient professorat amb competències i aptituds en llengua francesa.
Ja col·laborem en molts àmbits
(salut, benestar social, aigües, promoció turística...). Ja n’hi ha tants que
volem acabar primer els que tenim. Un altre projecte que es va desenvolupar ara
fa un temps és la creació d’un clúster per
la promoció turística de la Baixa Cerdanya, l’Alta Cerdanya, Capcir i
Conflent.
N:
Bé, les meves preguntes ja s’han acabat. Si vol afegir algun comentari...
A: Simplement dir que quan es desenvolupen projectes
transfronterers tot és més lent i difícil, però normalment el resultat sol
valer la pena. De fet nosaltres estem condemnats i obligats a entendre’ns
perquè estem a tocar de l’altre. Cooperem perquè en veiem la necessitat, perquè
és positiu i ens beneficia a tots. De fet, aquests projectes són els que donen
sentit a la Unió Europea: és més fàcil veure la necessitat de cooperar a la
Cerdanya que entre Madrid i París.
N: Doncs això és tot. Moltes gràcies pel seu temps.
A: Que vagi bé el treball.
N: Gràcies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario